Etimològicament del grec: psique=ment, drama=acció, és a dir “ment en acció”. És una tècnica que integra cos i paraula,acció i discurs. És un mètode amb profundes arrels en el teatre, psicologia, antropologia i sociologia. El seu nucli és l’escenificació.
Les escenes es realitzen en un procediment d'acció i de relació. Intervé el cos en les seves expressions i interaccions amb altres cossos. La paraula es jerarquitza a l'incloure-la en un context més ampli: el dels actes. Les escenes psicodramàtiques
són una repre-sentació, no obstant això els sentiments que emergeixen són veritables, aquest nucli de debò és fonamental.
Moreno diu: “és un mètode per a sondejar a fons la veritat de l'ànima a través de l'acció”. La paraula permet fer un nexe entre l'espai escènic i l'espai real que li faci al subjecte “saber” sobre si mateix.